El passat 11 de setembre va néixer consciencia.cat una mena de “youtube de les consultes i la independència”. Creat per diversos companys de la plataforma Collbató Decideix, el web agrupa, actualment, més de 800 vídeos que sumen unes de 130 hores. Cada pocs dies s’afegeixen nous vídeos.
Us convidem a visitar el web i també us animem a comunicar-ho entre els vostres contactes.
Molts dels nostres vídeos hi són presents, feu clic a sobre de cada municipi per accedir-hi:
La consulta arriba a Girona. Informatiu dedicat al referèndum sobre la independència de Catalunya, que es farà diumenge a 212 municipis, com ara a Girona.
Aquí teniu els dos vídeos de l’acte de Collbató Decideix amb el Cercle Català de Negocis i que tant va agradar al assistents, realitzat el dia 17 d’abril a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Collbató.
La proposta d’un referèndum convocat pel parlament com més va, més força pren. En aquest vídeo els juristes Antoni Abad i Alfons López Tena expliquen el marc jurídic actual i la manera de fer-lo possible.
L’11 d’abril és va celebrar a Girona l’acte que dona el tret de sortida a la campanya nacional de cara a les consultes del 25 d’abril. Més de mil assistents van omplir el recinte per presenciar una actuació de la Dharma i el parlament de diferents personatges, incloent un eurodiputat flamenc i el nostre company, de Cornellà Decideix, Lluís Junyent.
300 agrupacions locals han decidit sumar esforços per recollir 220.000 signatures i presenten al Parlament una iniciativa legislativa popular (ILP) per organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya en l’àmbit autonòmic. L’estratègia és fer servir la llei de consultes que va aprovar la cambra baixa el mes de març passat, i així poder estendre les votacions arreu del país. La intenció de la coordinadora és començar a recollir firmes el proper 25 d’abril, quan diversos municipis celebraran votacions sobre la independència de Catalunya, i abans que acabi la legislatura presentar la ILP. En tot cas, si s’acaba fent el Parlament tindrà l’última paraula per acceptar o descartar aquesta iniciativa.
La Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència ja té un full de ruta per quan acabi la tercera onada de consultes sobiranistes en l’àmbit municipal. L’entitat vol aprofitar les possibilitats que ofereix la nova llei de consultes populars aprovada pel Parlament aquest any. Per a això, es proposa reunir les firmes necessàries per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament català en què sol·liciti un referèndum sobre la independència en l’àmbit català.
La normativa aprovada pel Parlament català precisa que aquesta ILP ha de ser avalada pel 3% del cens electoral. Traduït en xifres absolutes, això significa 220.922 persones. La Coordinadora aprofitarà el cap de setmana del 25 d’abril per recollir les primeres signatures.
A més, els organitzadors de les consultes volen que la convocatòria sigui vinculant. Per demanar-ho, es basen en un dictamen jurídic que demostra que Catalunya disposa del marc legal necessari per celebrar un referèndum oficial a partir de la llei de consultes. La iniciativa dels promotors xocaria, però, amb dues limitacions legals: la pregunta ha de ser aprovada per la majoria absoluta del Parlament català i, més important encara, la proposta necessita el vistiplau de l’Estat.
Un dels dirigents de la Coordinadora, Uriel Bertran, ha destacat que l’impuls d’aquest referèndum independentista, ara en l’àmbit de tot Catalunya, pretén “donar continuïtat a tot el moviment” emprès des de fa mesos per aquesta entitat. Bertran ha explicat que la ciutadana es preguntava “i després de les consultes què?”, i per això ha destacat: “ara ja tenim una estratègia a seguir després de les consultes populars”.
Ahir es va presentar al Cercle de Gràcia (Barcelona) ‘Cap a l’ONU per l’estat propi’, l’acte que es farà el 8 de maig a Ginebra davant la seu de les Nacions Unides per internacionalitzar el cas català.
Joan Blanch (1937), que va ser batlle de Badalona pel PSC entre el 1983 i el 1999, es declara en aquesta entrevista, clarament i amb contundència, en favor de la indepèndència de Catalunya. Blanch, que diu de si mateix que és ‘xarnego’, fill de català i gallega, i de la classe obrera, defensa la independència des de la òptica socialista: ‘Qui més es beneficiaria de la independència seria la classe treballadora catalana’.
